Can Llobera, el nou espai cultural de Pollença

​

El casal de Can Llobera és el nou espai cultural de Pollença situat en el centre del poble, a la plaça Vella, on hi trobareu la casa museu, la biblioteca municipal Guillem Cifre de Colonya i l’arxiu històric de Pollença.

 

L’any 2004 l’Ajuntament de Pollença va comprar aquesta casa senyorial representativa d’una família de notables de la segona meitat del segle XIX i principis del XX a la família Llobera. L’edifici s’ha restaurant en dues fases, la primera de les quals es va iniciar a principis del 2013 i va consistir, bàsicament, en canviar la teulada i en adaptar l’edifici per a persones amb discapacitats. Al llarg d’aquesta primera fase també es classificà tot el mobiliari i les peces ornamentals que conformen la casa museu pròpiament dita. En la segona, es van adaptar algunes de les sales de la planta baixa i els porxos per destinar-los a biblioteca, i també algunes sales del segon pis que es destinaran a arxiu.

 

L’edifici conserva els seus elements arquitectònics històrics i els espais característics de l’antiga casa senyorial com són la façana, l’entrada, la cuina i la botiga, l’escala imperial, el menjador de l’entresòl i el vessant del primer pis, i el mobiliari i els ornaments originals.

 

Can Llobera també acull l’arxiu històric de Pollença, que compta amb els fons més importants de la part forana. La part més rellevant és l’arxiu de l’Orde del Temple i de l’Orde de Sant Joan de Malta.

La biblioteca municipal s’ha traslladat del Centre Cultural Guillem Cifre de Colonya a Can Llobera. La biblioteca ocuparà dos espais clarament diferenciats.

 

El primer d’aquests espais està situat a la planta baixa on, a més del punt d’informació i préstec, hi ha una zona destinada a novetats, lectura de revistes, diaris i audiovisuals. També hi ha una bebeteca, dedicada a contes i jocs per als més petits; i una altra sala situada a la part esquerra del segon aiguavés que es reserva per a aquells infants de primària que vulguin anar-hi a fer treballs.

 

El segon espai s’ubica als porxos de l’edifici i està pensat perquè s’hi accedeixi mitjançant l’ascensor; es tracta de la biblioteca pròpiament dita i està reservada a joves i adults i orientada a ser una àrea d’estudi, de treball escolar, lectura o investigació.

 

A la part del darrera, hi ha dues cambres més; la primera estarà dotada d’ordinadors, i la segona, més recollida, es destina a la investigació, a fer treballs en grup o a l’estudi.

 

A la part dels porxos podeu trobar la majoria dels més de 19.000 títols que té la biblioteca municipal Guillem Cifre de Colonya.

​

​

Casa museu de Can Llobera

​

La casa museu de Can Llobera té com objectiu mostrar els principals trets arquitectònics d’una casa de senyors de la part forana mallorquina, així com el seu mobiliari més representatiu. Tot plegat ens permetrà copsar com vivia una família d’aquestes característiques entre finals del XIX i principis del XX.

 

La família dels Llobera de Gotmar, seguint els treballs publicats per Mateu Cerdà (Punt Informatiu Pollença, núm. 167-171), va arribar a les cases majors de l’antiga plaça Reial el 1782 per via hereditària d’Antònia Vila March, esposa de Gabriel Llobera Serra. A partir de llavors el llinatge d’aquesta família acompanyaria per a sempre més la casa.

 

Tanmateix, l’edifici que ara es pot observar és producte d’una primera reforma iniciada el 1854 pel nét d’aquell, és a dir per Gabriel Llobera Cànaves, una mostra de la qual és el gran arc carpanell que divideix la gran sala d’entrada a la casa. Continuà les obres el seu fill Pere Llobera Garau a partir de 1889, les quals li acabaren de donar l’aspecte actual. S’utilitzaren materials constructius de diversos indrets de l’illa, i va ser decorada amb objectes de luxe importats de París, Barcelona o Palma, a més dels quadres del fill de la casa, Sebastià Llobera, capellà, pintor i un dels primers fotògrafs de l’illa.

 

Estilísticament, les dues reformes citades, realitzades a la segona meitat del segle XIX, deixaren un casal amb uns trets arquitectònics definits per un cert gust pel classicisme, que es manifesta en la senzillesa de línies, els portals i finestres rectangulars, la simetria de la façana, amb una balconada central sostinguda per mènsules motllurades de marès. El portal principal té llinda, mentre que el portal de la portassa és d’arc rebaixat. Per altra part, les finestres del balcó presenten trencaaigües de motllures ornamentades.

 

El cos principal de la casa es disposa en una planta baixa, pis noble –amb un espai intermedi a l’altura del replà de l’escala- i porxos. Del seu interior destaca l’àmplia entrada-distribuïdor, que té al fons una imponent escala d’estil imperial i que significa un majestuós accés a la primera planta.

 

La distribució interior tradueix la vida quotidiana de la totalitat dels membres d’una família de senyors de poble de fa més d’una centúria. Així, a la magnificència de la façana -amb la seva àmplia balconada de ferro forjat- i de la gran sala-entrada, dividida per un gran arc allargat o carpanell característic dels casals mallorquins, s’ha de sumar la totalitat de les nombroses dependències que possibilitaven el funcionament de la casa. Així, a la planta baixa, a més de la referida sala-distribuïdor, destaca el despatx de “Don Pedro”, la sala de dormitori i la cuina i el rebost, entre d’altres. Des del replà de l’escala, sota una imponent cúpula, s’accedeix al menjador, situat a mitjana altura entre la planta baixa i la noble. En aquesta darrera planta del primer pis es troben nombroses cambres dormitori (dels senyors i del servei), despatxos dels diferents membres de la família i sales de visita, no només del matrimoni principal, sinó també dels germans cabalers que vivien amb ells.

 

Tots aquests trets es poden veure encara a l’edifici actual de Can Llobera, especialment a les zones reservades com a casa museu pròpiament dita. Es tracta de la sala d’entrada, la cuina, el menjador i el primer aiguavés del primer pis, on podrem veure el mobiliari original de la casa, a més de la seva decoració i ornamentació (quadres, objectes, mobles, lluminària...). Per últim, cal destacar el jardí posterior amb cisterna.