Pollença va compartir al llarg de la Història els trets principals de l'economia Mallorquina, encara que amb una sèrie de peculiaritats pròpies pel fet de compaginar l'espai de la muntanya, amb el de les nombroses valls. Possiblement, a l'època romana dominàs la trilogia mediterrània, mentre que a l'època islàmica es va desenvolupar l'horticultura, la vinya i el cotó a les diverses alqueries i rafals. Evidentment, això significava un major ús i control de l'aigua, el que es va traduir en la construcció de qanats o fonts de mina, molts de les quals encara es conserven. També abundaren els molins d'aigua, ja que en el districte de Bulânsa se n'han trobat 14. Després de la Conquesta la florent horticultura va minvar per donar pas al conreu de cereals, la vinya i l'olivera, a més d'un important nombre d'ovicàprids, el que prova que la producció i el comerç de la llana degué ser important. Segurament, aquesta no només s'exportava sinó que servia per a la puixant artesania local. De fet, s'ha pogut constatar que la població no agrària ja era important al segle XIV, n’és la prova el fet que els menestrals formaren mà pròpia al menys des de 1377 i des de 1386 són presents cada any en el govern municipal. Entre aquest sector sobresurten els paraires, que poc abans de la Germania eren els majors contribuents locals. La presència important dins la societat local de la menestralia va continuar fins el segle XIX. Aquest fet, juntament amb l’existènicia de conreus de tipus comercial, com el del lli, se solen posar a la base de l'important població que va poder suportar el nucli de Pollença en el context de la part forana durant l'època medieval i moderna, és dir poc més de 3000 habitants abans de la pesta negra i quasi 5000 a finals del segle XVI.
Fins els anys 60 del segle XX, la cel.lula productiva essencial fou la possessió. En el cas pollencí aquestes es dedicaven al conreu de la triada mediterrània, d'altres productes de caràcter comercial com el cànem i el lli, i a la producció ramadera, primera ovina essencialment i, des de finals del XIX, del porc. També, a partir d’aquest segle augmentà moltíssim el conreu de l'ametller i de la figuera, la qual servia per engreixar els porcs i per l'exportació de figues. En canvi la vinya, a la segona meitat del segle XIX, no arribava a les 70 hectàrees i sembla que havia disminuït molt respecte al passat. L'olivera, però, fins a la primera meitat del XIX havia dominat totalment l'agricultura de quasi totes les possessions, a partir d'aquest moment, constatable ja el 1865, hi ha una disminució de la seva superfície, que es fa molt més evident a la primera meitat del segle XX. Tanmateix, la majoria de tafones seguiren funcionant fins a la dècada dels 60. La presència d'aquestes i la quasi absència de cellers, qualifiquen l'economia agrària de Pollença com de muntanya.
Les explotacions agràries reflectien aquestes consideracions generals. Encara que hem de separar la gran explotació, és a dir les possessions, de les petites parceles dels jornalers o dels pagesos autònoms. Normalment al voltant de la vila se situaven aquestes petites finques, la zona més important era l'horta de Cubelles, que estava irrigada per la font del mateix nom i produïda la major part de l'horticultura que es consumia a Pollença. Les majors possessions eren Formentor i Ternelles, però les més productives i també millor valorades foren fins els anys 60, Son March i Can Serra. Altres finques importants eren, Can Aixartell, Can Bosch, Llenaira, Son Grua, Bóquer, Fartaritx Gran i del Racó.... Totes elles, a excepció de Llenaira, tenien tafona, mentre el celler hi era absent. En aquesta darrera, en canvi, la situació era a la inversa. Però a més, a les grans explotacions trobam una gran varietat de conreus, inclòs un gran hort, com en el cas del Molinet, encara que per regla general era relativament petit pel conjunt de les terres. Evidentment la zona de cereals era important sobretot a les planes, així com el cànem o el lli. La muntanya era per a la ramaderia, principalment ovina, i per a l'extracció de carbó i llenya com passava a Formentor. Però a més, tampoc faltaven activitats artesanals, encara que bona part fossin pel propi ús de la casa. En aquest sentit hem d'assenyalar la presència fins fa poc de molins fariners hidràulics, just abans de començar l'espai irrigat de l'horta, a l'estret de Ternelles, o el del Molinet i el conjunt de 6 molins a Llinars. Però no es tractava només de moldre, sinó que la zona de Ternelles i a la de Llinars hi havia molins drapers, almanco des del començament del XVII.
Com veiem, l'agricultura dominant es complementava en el passat medieval i modern amb una indústria no gens menyspreable per a una societat rural, que si bé sembla que va retrocedir durant el segle XIX, -tot i l'obertura d'algunes fàbriques de paper, com la de l'Horta- a la primera meitat del segle XX va conèixer una altra gran empenta. S'obriren importants fàbriques de catifes, de ràfia, de graneres i d'espardenyes. Tampoc faltaren empreses dedicades a la comercialització de l'agricultura, així el 1962 hi havia 10 exportadors de fruits secs i quatre empreses dedicades a trencar ametlles. Al mateix temps algunes cases es dedicaven a l’hospedatge al Port i a la vila. Tanmateix, ni la indústria ni el comerç no podien absorbir l'important creixement vegetatiu que des del vuit cents experimentava el municipi, arribant als 9000 habitants al mateix temps que començava la gran emigració a Sud-Amèrica (1888) i que es va mantenir amb diversos alts i baixos fins a la segona meitat del segle XX. Només amb el boom turístic de la dècada dels 60, s'invertí la tendència i Pollença es convertí en terra d'immigrants. A partir d'aquests moments començà a proliferar el sector serveis i el de la construcció, seguint la mateixa tendència que a tota Mallorca, si bé lleugerament temperada en quant a intensitat de la urbanització costanera, el que ha mantingut l'especial encant a la badia de Pollença. Tanmateix, no han faltat grans hotels com el Pollença Park construït el 1970 o atemptats urbanístics i ecològics molt importants. De fet, a partir de la dècada dels vuitanta va retrocedir lleugerament el nombre de places hoteleres, ja que es passà de 4.735 el 1980 a 3.975 el 1986. Ara bé, això va obeir a un canvi en l'oferta turística ja que si bé es frenà la construcció d'hotels, en canvi augmentà la d'aparthotels i els blocs d'apartaments. En aquest sentit, cal dir que durant els anys 90 a florit una important oferta complementària basada en cases de fora vila que són llogades als turistes.
Actualment aquest sistema productiu, basat en el sector serveis i de la construcció, suporta el volum poblacional més alt de la història del municipi, que és de 14.165 el 1999, repartits en un 35'3% en el Port de Pollença, un 1'6% a Sant Vicenç i un 63% a la vila. Per altra part, hem d’afegir que aquest creixement es va iniciar, o millor dir reiniciar, a partir del començament de la immigració (1960) encara que s’havia reduït, com a tota Mallorca,  l'increment vegetatiu. Però en els vuitanta la població va augmentar de forma molt lleugera, mentre que a  la darrera dècada els índexs de creixement s'han tornat a disparar, així el total d’habitants ha experimentat un gran augment, passant dels 12.944 habitants del padró de 1991 als més de 14.000 actuals. Aquest fet no és producte de l'increment natural com va tenir lloc al segle XIX, sinó per una revifalla del flux migratori procedent d'Andalusia, que havia estat molt minvat a la dècada dels vuitanta, i que massivament s'ha dirigit al Port de Pollença. També, encara que en molta menys proporció, hem de parlar d'una cada cop més nombrosa colònia de residents estrangers, anglesos i alemanys principalment. La xifra de població que no ha nat a Mallorca se situa actualment al voltant del 25% del total. 

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DEL MUNICIPI DE POLLENÇA:

- 1329: 3.155 h.
- 1364: 2.360 h.
- 1450: 2.435 h.
- 1510: 2.940 h.
- 1523: 3.380 h.
- 1551: 4.150 h.
- 1608: 4.555 h.
- 1657: 4.555 h.
- 1690: 4.800 h.
- 1724: 5.474 h.
- 1750: 3.720 h.
- 1768: 4.454 h.
- 1797: 4.741 h. 
- 1854: 6.584 h.
- 1887: 9.000 h. (?)
- 1900: 8.308 h.
- 1920: 8.174 h.
- 1925: 8.092 h.
- 1930: 8.771 h.
- 1940: 8.964 h.
- 1960: 8.975 h.
- 1970: 9. 868 h.
- 1975: 9.854 h.
- 1981: 11.264 h.
- 1985: 12.101 h.
- 1991: 12.788 h.
- 1996: 12.944 h.
- 1998: 13.450 h.
- 1999: 14.165 h.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER NUCLIS URBANS:

ANY    POLLENÇA    PORT DE POLLENÇA    SANT VICENÇ
1869     7.000                                    8                               -
1900  ­       -                                    120                               -
1917           -                                     216                               -
1930     8.261                                 510                               -
1950     7.639                             1.034                                -
1960     7.670                             1.305                                -
1981     8.330                            2.939                            323
1999    8.922                             5.013                            230