Topònim
El topònim de Pollença deriva amb tota seguretat de Pol.lentia, la ciutat romana que fundà Quint Cecili Metel el 123 a. C.  molt prop de l’actual Alcúdia. El seu orígen és, per tant, llatí i significa polent, poderós. En època mussulmana prendria la forma de Bulânsa o Bullansa, que és catalanitzaria després de la  conquesta de Jaume I, adoptant la forma actual.

​

La senyera
La senyera pollencina també té un orígen històric perfectament documentat. El 1542 es confeccionà una bandera, a requriment de mossen Pere Desbrull el capità d’armes de la vila, que portava els colors negre i vermell. Aquesta havia de servir per identificar la milicia pollencina durant el combat. Amb el pas del temps no només no va caure en l’oblit com a la majoria d’altres pobles de Mallorca, sinó que passà a identificar el municipi de Pollença. Avui, la senyera negra i vermella presideix les principals institucions de la vila i és present en els actes més importants.

​

L'escut
L’escut de Pollença podria ser encara més antic que la mateixa bandera. Hi ha autors que assenyalen que des del segle XV figura, amb diversitat d’interpretacions, en multitud de documents oficials i en diverses indumentàries, com és una casulla gòtica del temple parroquial. L’escut es present en un mur del replà de les escalonades que condueixen a l’església de Monti‑Sion, és tracta d’un baix relleu col.locat el 19 de maig de 1714. I sota l’arc del portal principal de l’esglèsia parroquial, un dels àngels que acompanya la Mare de Déu porta un escut de Pollença, mentre l’altre porta la creu de Malta, tot i simbolitzant els dos poders que coexistiren a Pollença fins a l’època constitucional. La composició oficial de l’escut, aprovada pel B.O.E. del 17 de gener de 1979 es la següent:
‑ Cel d’argent, tres polls posats en faixes, el primer sobremuntat d’un estel vermell. Els polls color de sinople.
‑ Frontispici d’or, un gall vermell
‑ Orla gneral d’atzur
‑ En lletres d’argent la llegenda: “Vigilantia Pollet Inter Sidera”
‑ Al segell corona reial, tancada.

No cal dir que d’aquest escut se’n deriva el gall com a símbol de Pollença.

​

VISCA POLLENÇA

 

Visca Pollença!

terra preciosa,

la més hermosa

que Déu ha creat.

 

Visca Pollença!

que és meravella

i té la bellesa

d’un jardí encantat.

 

Visca Pollença!

que és poesia

i va esser d’en Costa

font d’inspiració.

 

Visca Pollença!

que és harmonia

feta de llum i de color.

 

Tu tot ho tens

perquè res Déu t’ha negat.

Oh, Poble meu!

del que et deixa ets enyorat.

 

De tot arreu

te visiten forasters,

qui un pic te veu

ja no t’oblida mai més.

 

Estimem, bon veïns,

la nostra terra daurada,

ja que Déu la mos ha dada

estimem-la pollencins.

 

Perquè tots som fills seus

estimem la terra nostra

i cridem amb tota força,

Visca Pollença! do de Déu.

 

Pere Melià i Bauçà