Dionís Bennàssar Mulet. El que seria pintor per excel.lència de Pollença i de reconeguda fama internacional, va  néixer el 1905. Va coincidir en el temps amb l'anomenada escola pollencina de pintura, adoptant el modernisme d'Anglada Camarasa. Encara que Dionís Bennàssar no es conformà amb una sola tendència estilística, sinó que es va moure dins el post-impresionisme i l'expressionisme. Exaltà el paisatge de Pollença i els costums de la terra amb la seva manera personal de donar color a la realitat. Morí el 1967 i el mes d'agost de 1999 s'inaugurà al carrer de la Roca la seva casa-museu.

Miquel Capllonch Rotger. Fill del secretari de l'Ajuntament, Miquel Capllonch i de Maria Rotger, va néixer el músic més important de Pollença. Pianista i compositor, cursà estudis a Palma de Mallorca, a Madrid i els amplià a Berlín, on adquirí un gran prestigi com a concertista i professor; entre els seus deixebles hi hagué Arthur Rubinstein. De les seves obres de creació destaca: Shensucht o anhel, Traümerei o somieig, Nocturn i Tema i variacions. Morí a la seva vila natal el 1935, no sense abans haver cedit nombrosos terrenys de la seva possessió de Bóquer per a la construcció de l'església, plaça i escoles del Port de Pollença.

Llorenç Cerdà Bisbal. El 1862 va néixer de pares pagesos el que seria un dels pintors de més renom a la Mallorca de l'època. Estudià a Madrid i a Roma, on fou company de Sorolla i pintà els foners balears que es troba al museu d'Edimburg. La seva pintura es caracteritza pel realisme idealitzant de la pintura mallorquina del segle XIX, encara que en la seva estada a Itàlia fou influït pel transcendentalisme històric. Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic. Fou director de l'escola d'Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca, a més de regidor de l'Ajuntament d'aquesta ciutat. Morí a Palma el 1955.

Guillem Cifre de Colonya abans Coll. El 1852 va néixer a la possessió de Colonya Guillem Coll, fill dels amos de la mateixa. Però el senyor de Colonya el va fer el seu hereu, amb la condició que estudiés una carrera i portàs el seu llinatge. Després de tornar de Madrid i entrar en contacte amb el Krauso-insitucionisme, fundà el 1879 la Institució d'Ensenyança de Pollença, primera que seguia els postulats de la Institució Lliure d'Ensenyança de Madrid. Un any més tard fundà una caixa escolar, que incorporaria poc temps després un Mont i Pietat, convertint-se així amb la primera caixa d'estalvis de Mallorca. Avui el seu nom és Colonya Caixa Pollença. Guillem Cifre de Colonya morí a Lió el 1908.

Miquel Costa i Llobera. És el poeta per antonomàsia de Pollença i un dels majors exponents de la literatura catalana de tots els temps. Va néixer el 1854 al si de la família més rica de la vila, al carrer major que avui du els seu nom. Les seves poesies van des del romanticisme de la seva primera època, al parnasianisme i el modernisme. Entre les seves obres destaquen El Pi de Formentor, la Deixa del Geni Grec, Horacianes... El 25 de setembre de 1888 fou ordenat prevere a Roma i poc temps després es doctorà en Teologia. Des de llavors el catolicisme i el classicisme varen impregnar tota la seva vida i obra. El 1922 morí a Ciutat de Mallorca mentre predicava a les Tereses.

Joan Mas Ferragut. L'heroi de Pollença va néixer el 1520, fill de Cosme i Caterina. Segurament gràcies a les activitats comercials aconseguí ingressar a la mà major però la seva fama no li arribà per la riquesa, sinó per l'organització de la milícia local quan Dragut atacà Pollença el 1550. Joan Binimelis diu que fou gràcies a ell i uns quants pollencins més que els moros foren expulsats de la vila. Joan Mas també fou batle reial, Jurat per la mà major, conseller per part dels menestrals i per la mà major, clavari, mostassaf, conseller de ciutat, oïdor de comptes i taxador. Morí el 1607 i fou enterrat al Convent de Sant Domingo. Es el personatge principal del simulacre de Moros i Cristians, que cada any es celebra dins les festes de la Patrona.

Ramon Picó i Campamar. El 1848 va néixer el que seria reconegut dramaturg i poeta. Als 11 anys, cridat pel seu germà Miquel, passà a viure a Barcelona. Allà començarà a desenvolupar la seva carrera literària; als 20 anys estrena "Cor de Roure" al Teatre Principal de Palma i, més tard, a Pollença. El 1914 publicà el seu darrer drama, "La filla del segador", avui reeditada. Entre mig, destaca el gran poema dramàtic-líric "Garraf". Però Ramon Picó no només fou un gran artista, sinó també un gran catalanista, causa a la que s'hi dedicà tota la vida. El 1870 fou un dels socis fundadors de la "Jove Catalunya", participà el març de 1892 en la redacció de les "Bases de Manresa" i en el primer Congrés de Llengua Catalana el 1906. El 1915 quan va quedar constituïda l'Acadèmia de la Llengua Catalana, Ramon Picó n'era un dels membres constituents. Morí a Barcelona el 13 de novembre de 1916.

Mateu Rotger Capllonch. Nat el 1862, la seva Història de Pollença en tres volums començada a publicar a finals del segle passat, el converteixen en el primer gran historiador de Pollença. Rotger va saber dotar el relat històric dels corrents historiogràfics que dominaven en el seu moment, conjugant perfectament aspectes del romanticisme amb el més pur positivisme. Fou canonge de la Seu de Palma, on desplegà una gran activitat sacerdotal com a braç dret del bisbe Campins. Morí el 1916.

Bartomeu Rull Cànaves. Neix a Pollença el 31 de juliol de 1691 el que arribaria a ser bisbe de Malta. Amb el seu nomanament com a Prior de la Patrona de L'Esquadra dels Hospitalers, va començar la seva escalada dins l'ordre. Així, després de varis càrrecs, el 13 d'abril de 1738 passà a ser el general de l'Ordre Hospitalària i Gran Prior de l'Esglèsia Major de Sant Joan. Però el Gran Prior Rull encara seria objecte de més honors i distincions: el 1739 se li confia la Comenda de Riaf i Villamur a Catalunya; i el 1745 el Priorat i Comenda de Pollença, mentre un any abans havia estat Comissari General de la Sant Creuada a Malta; i el papa li concedeix els privilegis de portar roquet, museta i creu pectoral com els bisbes, i de portar capa magna com els cardenals. Morí lluny de Pollença el 1766.

Guillem Vives Rotger. El 17 de novembre de 1866 va neixer a Pollença el que va arribar a ser un dels grans impulsors del moviment obrer catòlic a Mallorca. El 1889 va entrar a la companyia de Jesús i a partir de 1891 decidí posar en pràctica la teoria de la Rerum Novarum de Lleó XIII. El 27 de maig de 1907 posà en marxà el Patronat Obrer de Palma que serà l’espurnà que farà avançar l’obrerisme catòlic de Mallorca. A més, s’ocupa personalment d’una publicació setmanal que titula “El Seglar Catòlico”, on es deixen constància de les actuacions de la Congregació de Seglars i de l’obra social del Patronat Obrer. El 20 d’abril de 1935 va morir el Pare Vives i, tot i que gran part de la seva tasca l’ahavia desenvolupada fora de la vila, la manifestació de dol dels pollencins el dia del seu enterrament fou molt gran.

Altres fills il.lustres de Pollença són Flor Ricomana d’Oltzina (1312-1388) que es considerada la fundadora del Puig; Joan Baotista Desbach i Martorell (1617-1688), que fou Bisbe d’Urgell i Princep d’Andorra; Gabriel Fàbregues i Ferrer (1621-1683), secretari del Tribunal de la Inquisició; Jaume Cànaves March (1653-1721), el Bisbe de Malta; Martí Torrandell Llitrà (1679-1759) més conegut com l’Ermità de Ternelles; Gonçal Ferragut Cerdà (1776-1843), que arribà a provincial dominic de la Corona d’Aragó; Gaietana Giménez Adrver (1837-1922), també coneguda per la “Madre Alberta” que organitzà l’Escola Normal de Ciutat; Joan Guiraud Rotger  (1862-1887), el poeta i capellà de can Llabrés; Joan Cifre Cànaves i el Metge Llobera.
Cal recordar que Pollença, a més dels seus fills il.lustres, té també una important nombre de Fills Adoptius, alguns d’ells de renom internacional. Aquests són Hermenegildo Anglada Camarassa (1873-1960), Atilio Boveri(1885-1949), Tito Citadini (1886-1960), Adan Dihel (1886-1952), Temple H. Fielding (1914-1983) i Philipe Newman (1904-1966).

​